CARME PAU - JULIO ALTOMONTE

 Diuen que de les gran crisis en surten grans coneixements. I no en tenim cap dubte que des de fa gairabé una dècada el nostre context és el d'una crisi econòmica i social de grans proporcions que per alguns ja mostra signes de recuperació però encara caldrà esperar uns quants anys per comprovar si tot aquest temps de retallades i patiments té repercussions més enllà de les que ja estem vivint.Al llarg de la nostra història i d'una manera quasi cíclica hem patit diverses revolucions, transformacions socials tan profundes que en poquetes dècades han modificat fins a tal punt la societat que a les generacions posteriors els ha costat reconèixer la manera en què havien viscut els pares o avis i identificar-s'hi. D'aquestes revolucions en són exemples la Revolució Industrial al segle XIX o la Revolució Digital que va começar a mitjans del segle passat. Ara nosaltres en vivim una de nova: LA REVOLUCIÓ DE LES EMOCIONS. 

Arran de l'aparició en els anys 90 del llibre de Daniel Goleman , "Intel.ligència Emocional", s'ha produït un boom d'estudis i publicacions sobre aquest tema en qüestió. I podem constatar com del camp empresarial s'ha passat a parlar d'ella en el terreny educatiu. 

Val a dir que hi ha moltes definicions sobre educació emocional, quasi bé tantes com autors han escrit. Però a mi m'agrada el concepte de partida on es proposava un model d'intel.ligència emocional que consistia a saber gestionar i diferenciar les emocions, i d'aquesta manera poder dirigir millor els nostres pensaments i per conseqüència les nostres accions. A aquest concepte previ li afegiríem altres competències emocionals com el fet de saber motivar-se, de ser empàtic i d'establir relacions. En resum podríem dir que una persona emocionalment intel.ligent és la que pot reconèixer, expressar, regular i utilitzar les emocions pròpies i també les dels altres i a la qual tot això li serveix per adaptar-se a les diferents situacions que se li plantegen al llarg de la seva vida, per assolir els objectius que es marca i per sentir-se bé. 

En el nivell de Secundària estem arribant tot just al final de la primera avaluació. I per tant a les novetats tan temudes: les notes. Per a molts dels nostres adolescents aquests resultats suposaran passar aquests nadals d'una manera o d'altre. Clar que em podeu dir "és el que toca", "la seva feina és estudiar", "si no hi ha bones notes no hi haurà regals" però de fet còm ho viuen els nois/es és una mica diferent. Si no hem aconseguit fer un treball d'autoavaluació una mica rigurós, sense trampes i amb dades objectives arriben a aquestes alçades quasi esperant un miracle. Tot sovint han oblidat aquelles primeres notes tot just recent començat el curs, les seguides notes de controls , de presentació de llibretes, de treballs exposats, i tot un munt d'anotacions que un registre de professor tindrà ple fins dalt.

Però al nostre adolescent tot això li passa com volant. Sols recorda certes notes, de certs controls i amb tota seguretat ,que siguin recents. Així doncs és molt important fer-los adonar que el bon seguiment de tota una avaluació suposa saber en quines condicions arribem a aquest final de trimestre. Quines dades ens podran ajudar o bé ens perjudicaran, reflexionar sobre cóm ha estat la seva actitud, la seva participació i el seu compromís en el lliurament de feines. Tot això que sembla tan fàcil de resumir i aplicar té un gran nombre de variables i la principal és precisament el "tsunami hormonal" pel qual estan passant. Uns més que altres, segons el curs i el moment evolutiu de cadascú, però sens cap mena de dubte l'estan passant. Cal fer veure com és d'important la seva pròpia contenció, el no deixar-se portar pels altres, saber cumplir amb plaços d'entrega i el més difícil de tot.....CÓM ESTUDIAR. 

Sembla que quan parlem d'adolescents , d'alumnes que estan ja a Secundària aquest aspecte hauria d'estar resolt. I justament és un dels entrebancs més grans. Obviament cada alumne tindrà un mètode per estudiar, el que cal valorar és si justament aquest mètode li dona els resultats que busca, si guarda una relació correcte entre temps i resultat i si ha suposat un aprenentatge significatiu o bé pel contrari sols l'ha memoritzat per respondre un examen i al cap d'uns dies ni ho recordarà. En certa manera les notes que obtenen els nostres alumnes també són nostres. Com a educadors també ens hem d'autoavaluar en el sentit de cóm he trasmés la matèria, quins resultats hem obtingut, quines respostes hem generat, i fins i tot quines actituds hem suscitat. I així, tot d'una , ens trobarem en millors condicions per afrontar un segon trimestre que de ben segur serà llarg.

Abans que els nostres fills compleixin cinc anys, haurem penjat gairebé 1.500 fotos seves a Facebook, Instagram i Twitter. Sorprès? Comença a repassar les del primer aniversari, les trobades familiars, els viatges… Qualsevol excusa és bona per compartir les imatges dels fills a les xarxes socials, fins al punt que, de mitjana, els pares i mares usuaris de xarxes socials en publiquen 300 cada any, segons un estudi de Nominet, que ha enquestat 2.000 famílies del Regne Unit. Però ja tenim clars els riscos de publicar la vida de la canalla a internet? I, si és que sí, són prou greus com per evitar que uns progenitors orgullosos comparteixin amb el món el primer carnaval del seu fill o el vídeo on recita el poema de Nadal?

La reflexió que exposaré segurament provocarà crítiques irades, desqualificacions rotundes i un aire de menyspreu agre, que potser es faci evident en algun comentari. No per això deixaré de dir el que penso i, per si interessa a algú, de raonar-ho una mica, només per endreçar quatre idees.