Pigsi Protocolo de Intervención Global y Simultánea

CARME PAU - JULIO ALTOMONTE

DESPATX PEDAGÒGIC MULTIDISCIPLINARI

  
  

“SHARENTING”, O COM FER VULNERABLES ELS NOSTRES MENORS

Aquesta pràctica ja molt extesa als nostres dies té un nom : sharenting. Mot que prové de la suma de share (compartir) i de parenting (criança o paternitat). Consisteix a pujar a les xarxes fotografies dels fills i filles menors d'edat.

Pot ser una pràctica habitual en moments de vacances, de festa...en fi en aquells moments on abans ens hauríem limitat a treure una foto per guardar el record. Ara aquest mateix fet va acompanyat d'un altra, quasi automàtic i instantani, que és compartir-ho a la xarxa. La idea seria compartir amb les nostres famílies, amistats just aquell moment.

Però atenció!!!! Quan pengem una imatge a Internet, en aquell precís instant en perdem el control, i ja no sabem en mans de qui pot anar a parar. Tan se val que tinguem configurada la privacitat de la xarxa social en qüestió, perquè encara que siguem poques les persones que inicialment puguin veure allò que hem pujat, qualsevol d'elles podrà copiar aquella fotografia , encara que sigui a través de la tecla Impressió de pantalla , i reenviar-la o compartir-la per altres bandes. 

Aquesta setmana, concretament el divendres dia 20, es celebra el Dia mundial dels Drets dels Infants i precisament un dels drets és el de la preservar la seva privacitat. Quan nosaltres compartim la foto el que estem fent en realitat és crear una IDENTITAT DIGITAL de la persona. I ho fem en un moment que els nostres nens i nenes són menors i no es poden defensar perquè un cop es facin grans aquelles imatges no es poden esborrar, segueixen a la xarxa. I on haurà quedat la seva INTIMITAT, la seva PRIVADESA? Podem fer també una mica d'empatia i pensar , a nosaltres ens hauria agradat que els nostres pares haguessin compartit imatges nostres en bolquers, o sentats a l'orinal, o en alguna altra escena molt íntima? De ben segur que no. 

Altres problemes que pot comportar el sharenting és que s'utilitzin determinades imatges per fer ciberassetjament, que vagin a parar a mans de pederastes, o qui hi hagi qui les prengui per mesclar-les amb contingut de pornografia infantil. I no estem exagerant. Tristament ja ha passat.

Si el Mossos fan xerrades a adolescents per prevenir i evitar que s'exposin sense precaució a les seves xarxes és de calaix que cal prevenir també als pares amb fills petits.

 

   Alguns consells que podríem tenir presents serien aquests: 

  • Evitar primers plans o bé pixelar el rostre del menor
  • Que no sigui en una situació que els faci vergonya, o pensar si a nosaltres ens agradaria
  • Que no portin uniforme de l'escola, ja que estarem donant informació d'ells així com també és preferible que no hi aparegui la façana del lloc on viviu ni la matricula del cotxe. Per descomptat no donar nom i cognom
  • Que no hi surtin altres nens o nenes sense el consentiment explícit dels seus pares
  • Desactiveu les funcions d'ubicació i geolocalització de les imatges que compartiu

 

   I per últim hi ha un relat  que us podeu descarregar  titulat Les meves fotos i les fotos de mi. És un relat per nens i nenes entre 8 i 12 anys aproximadament.

Pin It

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar